divendres, 21 de maig del 2010

Perú: taller de capacitación a periodistas por una sociedad sin violencia

De Pro y Contra

12 de Mayo de 2010

.

.Con la finalidad de articular esfuerzos en la prevención de violencia familiar, explotación sexual y trata de personas en la Región Loreto, en el salón de Royal Casino & Hotel, se realizó el pasado 6 de mayo un taller dirigido a periodistas y estuvo organizado por la Red de Atención y Prevención de Violencia Familiar, Sexual y Género de Loreto, cuya secretaría técnica está a cargo de CHS Alternativo, representada por Ana Cecilia Romero.

Participaron un aproximado de 30 comunicadores sociales de Iquitos, entre conductores, columnistas, reporteros y camarógrafos de distintos medios de comunicación local. A los que se sumaron periodistas venidos de la ciudad de Nauta; resultando el evento bastante reflexivo y autocrítico, aunque por razones de trabajo muchos colegas limitaron su participación.

Entre los temas abordados estuvieron la situación de la violencia familiar en Loreto y la situación del tratamiento de las noticias en la Región Loreto, desde la perspectiva de derechos humanos. Así como una video conferencia internacional enlazando Perú y Ecuador, Tachi Arriola, de la institución Radialistas Apasionados y Apasionadas.

Durante el taller se proyecto escenas de la película “Preciosa” que tuvo una destaca posición en los premios Oscar, donde la protagonista ha sido objeto de diversos tipos de violencia siendo lo más penoso la violencia sexual. El desenlace fue debatido entre los hombres y mujeres de prensa, asociado a la producción noticiosa.

dimarts, 11 de maig del 2010

Catalunya: Millora el tractament que fan els mitjans sobre la violència masclista

Per Marta Corcoy
Dones Digital
11.05.2010
.
.
.

L’any 2004 el Col•legi de Periodistes de Catalunya i la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona varen elaborar unes Recomanacions sobre el Tractament de la Violència de Gènere als programes informatius i d’entreteniment als Mitjans de Comunicació, a partir d’una comissió constituïda a l’efecte integrada per representants d’institucions i mitjans. Després de cinc anys de vigència, aquestes recomanacions es van actualitzar l’any 2009. A tal efecte es va crear una comissió formada per les entitats que ja van participar l’any 2004 i s’hi han sumat l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona (creada el 2004), el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (creat el 2007) i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.
comunicació | 11/05/2010

Marta Corcoy. - Un equip de recerca de l’Associació de Dones Periodistes integrat per Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Montserrat Puig i Elena Riera realitza des de l’any 2006 una anàlisi sobre com els mitjans de comunicació apliquen en el seu dia a dia informatiu aquestes recomanacions i com informen sobre la violència masclista. El 2009 l’anàlisi s’ha fet a partir de les informacions aparegudes a cinc mitjans de comunicació de caire generalista: Avui; El Periódico de Catalunya; El País; La Vanguardia i Público. El període analitzat ha estat els mesos de gener i setembre respectivament.

En total s’han trobat i recollit per a l’anàlisi de l’any 2009 155 unitats informatives sobre violència masclista en els 5 mitjans analitzats i en el període descrit.

Dels resultats obtinguts, destaca que la gran majoria fan referència a continguts merament informatius, -descripció del fet ocorregut-, amb poc contrast pel que fa a les fonts. Són escassos els reportatges o cròniques en què es podrien descriure experiències positives de persones que han superat la violència i han refet les seves vides o reflexions més generals sobre l’origen del fenomen. Només un 7% són columnes d’opinió i un 1% d’entrevistes.

El diari Público acull gairebé la meitat de totes les unitats informatives (44%). És el mitjà que més espai li dedica a aquesta temàtica i que fa un seguiment més acurat dels casos. Junt amb l’Avui, és dels pocs mitjans generalistes que ha suprimit els anuncis de contactes i que disposa d’un Llibre d’estil específic sobre com tractar la violència vers les dones.

Per altra banda, el 2009 creix el nombre d’informacions amb dades de la procedència tant de la víctima com de l’agressor i també creix significativament sobretot en relació al 2008 la tendència a esmentar l’origen de la víctima i/o de l’agressor per separat. El 35% relaten casos d’una agressió amb informació de les víctimes i dels agressors/es. Un 22% indiquen l’origen nacional/ètnic de la víctima i un 18% de l’agressor.

Al mateix temps es constata un descens important del nombre de notícies que porten fotos associades amb la víctima mentre que s’ha incrementat considerablement les informacions que van acompanyades de fotos referides al detingut. Aquest fet està relacionat amb el gran seguiment dels processos judicials de casos com el de Marta del Castillo o de Laura Alonso.
Pel que fa als titulars observem una tendència a elaborar uns titulars informatius. També hem trobat titulars amb dades i reflexions que inviten a la sensibilització. Pràcticament han desaparegut, en els mitjans i en el període analitzat, els titulars amb un excés de detalls morbosos o amb tocs de sensacionalisme.

Les fonts qualificades són les més utilitzades
Pel que fa a les fonts informatives una conclusió és clara en l’anàlisi de l’any 2009: el 63% utilitzen fonts qualificades i un 12% fan servir les dues fonts. Només un 11% es basen en les fonts no qualificades.

Baixen l’any 2009 en relació als altres anys les notícies que no indiquen la font, un 14% davant el 49% de l’any 2008.

Dins les fonts qualificades observem el predomini de les institucionals (50%), seguides de les judicials (24%) i les dels diferents cossos de seguretat (13%). Només un 7% es consulta poc a persones expertes.

Com a conclusió general podem dir que els manuals, recomanacions i llibres d’estil han estat un primer pas important perquè els i les periodistes disposin de pautes per elaborar les informacions sobre la violència masclista amb correcció. Sortosament el tractament ha millorat. Queda pendent, però, oferir notícies i reportatges en positiu sobre vides de dones que han patit situacions de violència masclista i l’han superat.